Ifigenia a Tàurida

Ifigenia a Tàurida de Claude Guimond de la Touche. Traducció de Joana de Vigo i Esquella

Del conjunt de l’obra, d’interessos enciclopedistes, de la il·lustrada ciutadellenca Joana de Vigo (1779-1855) destaca la traducció que, amb vint-i-dos anys, va fer de la tragèdia francesa de Claude Guimond de la Touche, inspirada en la d’Eurípides, Iphigénie en Tauride, representada per primera vegada a a la Comédie-Française a París el 1757, reeditada en diferents ocasions i convertida en òpera pel músic reformador Gluck.

Aquesta tragèdia (d’un autor seguidor del teatre filosòfic de Voltaire, que rebatia tot el que pot tenir la religió de fanatisme, de superstició i de lligam al poder autoritari) atorga el protagonisme a Ifigenia, la dona forta, la filla que Agamèmnon va voler sacrificar amb enganys a Àulida per propiciar el viatge a Troia, i a qui tota Grècia dóna per morta des de fa molts d’anys; la que la deessa Diana va salvar in extremis per dur-la a la terra bàrbara dels taures; la que s’acabarà rebel·lant contra el tirà que li exigeix sacrificis humans negant-se a sacrificar el darrer estranger que ha arribat al port, recuperant, així, el coratge de la pròpia autodeterminació personal. Ifigenia no reconeix aquest estranger nouvingut, que resulta ser el seu germà Orestes. El  jove viu un autèntic turment, després d’haver assassinat la seva mare per venjar la mort del seu pare. Orestes arriba a Tàurida enmig d’un naufragi, seguint el dictat d’un oracle que li ha assegurat que, si roba l’estàtua de Diana que allà es custòdia, podrà viure en pau i sense els remordiments que el corquen per dintre.

Decantant-se per aquesta tragèdia, Joana de Vigo evidencia que comparteix una visió del món al centre de la qual Déu o allò sagrat s’identifica amb la humanitat, l’amor, la llibertat, la raó i la civilització. Equiparant, amb l’enderrocament de la tirania, «la llei de la naturalesa» amb «la llei de los cels», l’obra evidencia la força d’actualitat amb què pot sacsejar-nos quan tantes injustícies tornen a colpir-nos sota la forma d’altres nàufrags que, com Orestes, arriben a les costes mediterrànies tan inhòspites i inhumanes.

Pot estranyar-nos, per tant, que la Ifigenia amb veu de Joana de Vigo s’hagi preparat per pujar als escenaris menorquins i per circular en forma de llibre justament ara que ens cal dreçar la llei alhora sagrada i humana de la dignitat humana enfront del fanatisme religiós, les tiranies polítiques, les emigracions forçades i les democràcies devaluades? Joana de Vigo, la lectora il·lustrada que va donar veu en català a la Ifigenia a Tàurida francesa, mostra com la paraula, impresa i representada, ens pot ajudar a il·luminar els camins d’una humanitat digna.

Fotografies:

Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.07.17  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.07.39  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.08.24  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.10.21  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.15.21  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.15.46  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.12.39  Captura de pantalla 2020-06-07 a les 14.17.08

 

 També podeu consultar:

Clip

 

 Amb el recolzament de:

Logo_Consell Insular     marca teatre principal mao     Captura de pantalla 2020-11-21 a les 18.21.27     Captura de pantalla 2020-11-21 a les 18.29.10

 

 

Escriu el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>